Diapositives dels diferents fenòmens meteorològics.
martes, 20 de enero de 2015
domingo, 21 de diciembre de 2014
La Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA)
Què és?
Gran part de la comarca té clima Mediterrani Continental Subhumit, amb precipitació mitjana anual al voltant dels 600 mm i una temperatura mitjana de 12°C a 14ºC. En zones elevades, com són el
Moianès, el massís de Montserrat o la serra de l’Obac, la pluviositat augmenta i la temperatura és
lleugerament més baixa. El règim pluviomètric mostra un mínim hivernal i màxims a la primavera i a la tardor. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds a tota la comarca i els estius calorosos,
especialment a les zones més baixes. L’amplitud tèrmica anual és alta, de fins a 20ºC, i el període lliure de glaçades va de juny a octubre.
La XEMA és la Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), i que està integrada a la Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya (Xemec), creada per la Llei 15/2001, de 14 de novembre, de meteorologia.
La XEMA es composa actualment (febrer 2010) per un total de 165 Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA), que transmeten la informació al SMC a través de ràdio digital, tecnologia GSM o satèl·lit.
Distribució geogràfica d'estacions d'aquesta xarxa a la comarca del Bages:
Al Bages actualment hi han 5 estacions meteorològiques automàtiques (EMA):
Artés [WW]:
Distribució geogràfica d'estacions d'aquesta xarxa a la comarca del Bages:
Al Bages actualment hi han 5 estacions meteorològiques automàtiques (EMA):
Artés [WW]:
- Municipi: Artés
- Comarca: Bages
- Altitud (m): 278
- Variables: temperatura (ºC), humitat relativa (%), precipitació (mm)
- Data inici: 16/02/2006
- Dades meteorològiques d'avui (21/12/14):
- Temperatura mitjana: 6.6 °C
- Temperatura màxima: 11.0 °C
- Temperatura mínima: 4.4 °C
Castellnou de Bages [U4]:
- Humitat relativa mitjana: 83%
- Municipi: Castellnou de Bages
- Comarca: Bages
- Altitud (m): 507
- Variables: velocitat del vent a 10 m (m/s), direcció del vent a 10 m (graus), temperatura (ºC), humitat relativa (%), precipitació (mm)Irradiància solar global (W/m2),velocitat del vent a 2 m (m/s), direcció del vent a 2 m (graus)
- Data inici: 22/01/1998
- Dades meteorològiques d'avui (21/12/2014):
El Pont de Vilomara [R1]:
- Temperatura mitjana: 4.9 °
- Temperatura màxima: 11.2 °C
- Temperatura mínima: 1.5 °C
- Humitat relativa mitjana: 85%
- Municipi: el Pont de Vilomara
- Comarca: Bages
- Altitud (m): 210
- Variables: velocitat del vent a 10 m (m/s), direcció del vent a 10 m (graus), temperatura (ºC), humitat relativa (%), pressió atmosfèrica (hPa), precipitació (mm), irradiància solar global (W/m2)
- Data d'inici: 02/03/2000
- Dades meteorològiques d'avui (21/12/2014):
- Temperatura mitjana: 7.2 °C
- Temperatura màxima: 11.8 °C
- Temperatura mínima: 4.6 °C
- Humitat relativa mitjana: 81%
Montserrat- Sant Dimes [WN]:
- Pressió atmosfèrica mitjana: 1032.8 hPa
- Municipi: Monistrol de Montserrat
- Comarca: Bages
- Altitud (m): 910
- Variables: Temperatura (ºC)Humitat relativa (%)Precipitació (mm)Irradiància solar global (W/m2)Velocitat del vent a 6 m (m/s)Direcció del vent a 6 m (graus)
- Data d'inici: 02/01/2003
- Dades meteorològiques d'avui (21/12/2014):
- Temperatura mitjana: 10.8 °C
- Temperatura màxima: 12.8 °C
- Temperatura mínima: 8.3 °C
Sant Salvador de Guardiola [CL]:
- Humitat relativa mitjana: 36%
- Municipi: Sant Salvador de Guardiola
- Comarca: Bages
- Altitud: 349
- Variables:Velocitat del vent a 10 m (m/s), direcció del vent a 10 m (graus), temperatura (ºC), humitat relativa (%), pressió atmosfèrica (hPa), precipitació (mm), irradiància solar global (W/m2).
- Data d'inici: 02/02/1996
- Dades meteorològiques d'avui (21/12/2014):
- Temperatura mitjana: 6.0 °C
- Temperatura màxima: 11.7 °C
- Temperatura mínima: 3.1 °C
- Humitat relativa mitjana: 87%
Dades mitjanes de la comarca del Bages:
- Pressió atmosfèrica mitjana: 1033.4 hPa
Gran part de la comarca té clima Mediterrani Continental Subhumit, amb precipitació mitjana anual al voltant dels 600 mm i una temperatura mitjana de 12°C a 14ºC. En zones elevades, com són el
Moianès, el massís de Montserrat o la serra de l’Obac, la pluviositat augmenta i la temperatura és
lleugerament més baixa. El règim pluviomètric mostra un mínim hivernal i màxims a la primavera i a la tardor. Pel que fa a la temperatura, els hiverns són freds a tota la comarca i els estius calorosos,
especialment a les zones més baixes. L’amplitud tèrmica anual és alta, de fins a 20ºC, i el període lliure de glaçades va de juny a octubre.
- Temperatura mitjana: 11,9 ºC
- Temperatura màxima mitjana: 17,2ºC
- Temperatura mínima mitjana: 6,6ºC
- Precipitació mitjana: 675,9mm
 |
| font de la imatge |
 |
| font de la imatge |
martes, 2 de diciembre de 2014
Temporal de llevant a Catalunya.
Precipitacions
Les pluges procedents de la llevantada han deixat quantitats destacables, sobretot a les comarques del sud on en alguns indrets hi ha caigut gairebé 100 litres.
El pas d'una petita depressió encaixonada entre Catalunya i les Illes Balears va donar lloc a un temporal de llevant que afecta a Catalunya amb pluja abundant, vent fort i una notable alteració de l'estat de la mar.
Les precipitacions han començat aquest divendres a la nit pel sud de Catalunya i s'han estès cap al nord amb el pas de les hores. Aquest dissabte ja són generals, tot i que les més abundants i intenses cauran al litoral, al prelitoral i a la resta de la meitat est de Catalunya. Localment, en aquestes zones es podran acumular més de 100 litres, sobretot a punts del quadrant nord-est.
Els Bombers de la Generalitat van acumular un total de 85 avisos a causa de les pluges que cauen arreu de Catalunya. A la demarcació de Barcelona, els Bombers han efectuat 54 sortides, a la demarcació de Tarragona, 18, a Lleida, 7, i a la demarcació de Girona s'ha dut a terme 6 sortides. Les sortides que porten a terme els Bombers són per resoldre problemes lleus i puntuals. La majoria han estat per solucionar petites inundacions i filtracions d'aigua en habitatges o baixos, per fer revisions d'embornals o clavegueres, sanejaments de façanes, i per treure elements estructurals que havien caigut a la via. Una persona va morir causa del temporal de llevant.
Talls a la N-340
La N-340 a Amposta està tallada per inundacions entre els quilòmetres 1.078 i 1.080. En aquest punt, es fan desviacions pel polígon de la capital del Montsià. També, la C-12 està tallada aquest matí al seu pas per Tortosa i la Policia Local fa desviaments en aquest punt.
Temporal marítim amb onades de més de 2,5 metres d'altura
A banda, el vent de llevant i xaloc bufarà fort al litoral i prelitoral, i donarà lloc a un temporal marítim amb onades de més de 2,5 metres d'alçada, sobretot a la meitat nord de la costa. Diumenge la situació marítima tendirà a millorar.
Les pluges procedents de la llevantada han deixat quantitats destacables, sobretot a les comarques del sud on en alguns indrets hi ha caigut gairebé 100 litres.
El pas d'una petita depressió encaixonada entre Catalunya i les Illes Balears va donar lloc a un temporal de llevant que afecta a Catalunya amb pluja abundant, vent fort i una notable alteració de l'estat de la mar.
Les precipitacions han començat aquest divendres a la nit pel sud de Catalunya i s'han estès cap al nord amb el pas de les hores. Aquest dissabte ja són generals, tot i que les més abundants i intenses cauran al litoral, al prelitoral i a la resta de la meitat est de Catalunya. Localment, en aquestes zones es podran acumular més de 100 litres, sobretot a punts del quadrant nord-est.
Els Bombers de la Generalitat van acumular un total de 85 avisos a causa de les pluges que cauen arreu de Catalunya. A la demarcació de Barcelona, els Bombers han efectuat 54 sortides, a la demarcació de Tarragona, 18, a Lleida, 7, i a la demarcació de Girona s'ha dut a terme 6 sortides. Les sortides que porten a terme els Bombers són per resoldre problemes lleus i puntuals. La majoria han estat per solucionar petites inundacions i filtracions d'aigua en habitatges o baixos, per fer revisions d'embornals o clavegueres, sanejaments de façanes, i per treure elements estructurals que havien caigut a la via. Una persona va morir causa del temporal de llevant.
 |
| font de la imatge |
Talls a la N-340
La N-340 a Amposta està tallada per inundacions entre els quilòmetres 1.078 i 1.080. En aquest punt, es fan desviacions pel polígon de la capital del Montsià. També, la C-12 està tallada aquest matí al seu pas per Tortosa i la Policia Local fa desviaments en aquest punt.
Temporal marítim amb onades de més de 2,5 metres d'altura
A banda, el vent de llevant i xaloc bufarà fort al litoral i prelitoral, i donarà lloc a un temporal marítim amb onades de més de 2,5 metres d'alçada, sobretot a la meitat nord de la costa. Diumenge la situació marítima tendirà a millorar.
 |
| font de la imatge |
martes, 25 de noviembre de 2014
L'arc de sant Martí
L'arc de Sant Martí, pont de Sant Martí, ratlla de Sant Martí, arc de Sant Joan, arc iris, arc del cel o iris (cultisme) és un fenomen òptic que consisteix a fer visibles, al cel, tots els colors de l'espectre de la llum (vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i morat) quan aquesta es refracta i reflecteix a les gotes d'aigua en suspensió en l'atmosfera.
La refracció es produeix en angles variables, però al voltant de 138º (una mica menys per la llum de color roig i una mica més per la de color violeta) i això fa possible que pugui ésser vista fàcilment, ja que si fos reflectida a un angle més gran, més petita seria la possibilitat d'apreciar-ho. Així, un reflex amb angle de 180º només podria ser apreciat si l'observador estigués en línia directa entre el sol i la gota d'aigua. El valor de 138º implica que l'arc de Sant Martí només pugui ser apreciat si l'observador està situat entre el Sol i les gotes d'aigua que reflecteixen la seva llum. Aquest angle de reflexió fou descobert per René Descartes el 1637.
A més, la mida de les gotes d'aigua fa que la refracció de la llum al travessar-les no sigui sempre igual, produint-se distorsions. La combinació de nombrosíssimes gotes d'aigua de mides diferents, en moviment continu, provoca una dispersió de la llum refractada en forma d'arc al cel.
Un raig de llum canvia de direcció tres vegades en travessar la gota d'aigua i formen la refracció visible que anomenem arc de Sant Martí (o arc primari), però si les reflexions són quatre (es dóna en determinats raigs de llum) es forma un altre arc (anomenat arc secundari) amb un angle de 130º. Aquest arc secundari és molt menys visible, de colors més difusos i situats en ordre invers a l'arc primari, o sigui amb la llum de color roig cap a l'interior de l'arc.
La refracció es produeix en angles variables, però al voltant de 138º (una mica menys per la llum de color roig i una mica més per la de color violeta) i això fa possible que pugui ésser vista fàcilment, ja que si fos reflectida a un angle més gran, més petita seria la possibilitat d'apreciar-ho. Així, un reflex amb angle de 180º només podria ser apreciat si l'observador estigués en línia directa entre el sol i la gota d'aigua. El valor de 138º implica que l'arc de Sant Martí només pugui ser apreciat si l'observador està situat entre el Sol i les gotes d'aigua que reflecteixen la seva llum. Aquest angle de reflexió fou descobert per René Descartes el 1637.
A més, la mida de les gotes d'aigua fa que la refracció de la llum al travessar-les no sigui sempre igual, produint-se distorsions. La combinació de nombrosíssimes gotes d'aigua de mides diferents, en moviment continu, provoca una dispersió de la llum refractada en forma d'arc al cel.
Un raig de llum canvia de direcció tres vegades en travessar la gota d'aigua i formen la refracció visible que anomenem arc de Sant Martí (o arc primari), però si les reflexions són quatre (es dóna en determinats raigs de llum) es forma un altre arc (anomenat arc secundari) amb un angle de 130º. Aquest arc secundari és molt menys visible, de colors més difusos i situats en ordre invers a l'arc primari, o sigui amb la llum de color roig cap a l'interior de l'arc.
Els núvols
En la meteorologia, un núvol o nigul és un conjunt de gotes d'aigua i/o cristalls de gel a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre. Es distingeix de la boira pel fet que no té contacte amb el terra.
La formació dels núvols es deu a la condensació i/o sublimació del vapor d'aigua en forma d'aigua líquida o cristalls de gel sobre petites partícules sòlides, conegudes com a nuclis de condensació o sublimació, respectivament. Aquestes partícules, o aerosols, sempre són presents a l'atmosfera.
Les gotes dels núvols tenen una mida molt més petita que les gotes de pluja, fet que permet que romanguin en suspensió a l'atmosfera, amb diàmetres que oscil·len entre 0,001 i 0,1 mil·límetres, segons el tipus de núvol. Als núvols, cada metre cúbic d'aire pot contenir uns 100 milions de gotes.
La formació dels núvols es deu a la condensació i/o sublimació del vapor d'aigua en forma d'aigua líquida o cristalls de gel sobre petites partícules sòlides, conegudes com a nuclis de condensació o sublimació, respectivament. Aquestes partícules, o aerosols, sempre són presents a l'atmosfera.
Les gotes dels núvols tenen una mida molt més petita que les gotes de pluja, fet que permet que romanguin en suspensió a l'atmosfera, amb diàmetres que oscil·len entre 0,001 i 0,1 mil·límetres, segons el tipus de núvol. Als núvols, cada metre cúbic d'aire pot contenir uns 100 milions de gotes.
És habitual que les gotes es puguin mantenir en estat líquid a temperatures àmpliament inferiors al punt de congelació, de fins -30 °C. En aquest cas, s'anomenen gotes superrefredades. Els núvols en nivells més alts i extremadament freds de l'atmosfera estan formats de cristalls de gel, que poden ser d'una mida d'una desena part del mil·límetre.
La classificació dels núvols d'acord a les seves característiques físiques i visuals, prové de l'Organització Meteorològica Mundial i vé recollida en el treball International Cloud Atlas. Els noms científics dels núvols són en llatí, i n'existeixen tres gèneres fonamentals
- Núvols alts
- Núvols mitjans
- Núvols baixos
Tornados
Un tornado és una violenta, perillosa i rotatòria columna d'aire que es troba en contacte tant amb la superfície de la terra com amb un cumulonimbus o, rarament, amb la base d'un cumulus.
Els tornados presenten mides diverses però habitualment en forma d'embut de condensació visible, l'extrem estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols. Gran part dels tornados assoleixen vents entre els 64 km/h i 177 km/h, mesuren aproximadament 75 metres d'amplada i avancen uns quants quilòmetres abans de dissipar-se. Tanmateix, s'han arribat a registrar tornados que assoliren vents de més de 480 km/h, que mesuraren 1,6 km d'amplada, i han avançat al llarg de més de 100 km.
Es crea en zones,com per exemple, al centre de l'Amèrica del Nord, on s'ajunta corrents d'aire fred (procedents de les Muntanyes Rocalloses) i corrents d'aire calent (procedentes del golf de Mèxic) formant així una supercèl·lula que forma un tornado. El tornado sorgeix a partir de la base d'un núvol tipus espiral cumulonimbe i s'estén fins a baix en forma de màniga o embut, i no provoca danys fins que toca terra. La part inferior i més agressiva del tornado se sol denominar vòrtex.
En aquests remolins els solen acompanyar precipitacions violentes de pluja o calamarsa, llampecs, llamps i la foscor pròpia dels núvols que els sustenten.
Els tornados presenten mides diverses però habitualment en forma d'embut de condensació visible, l'extrem estret del qual sovint és encerclat per un núvol de runa i pols. Gran part dels tornados assoleixen vents entre els 64 km/h i 177 km/h, mesuren aproximadament 75 metres d'amplada i avancen uns quants quilòmetres abans de dissipar-se. Tanmateix, s'han arribat a registrar tornados que assoliren vents de més de 480 km/h, que mesuraren 1,6 km d'amplada, i han avançat al llarg de més de 100 km.
 |
| Un tornado |
Es crea en zones,com per exemple, al centre de l'Amèrica del Nord, on s'ajunta corrents d'aire fred (procedents de les Muntanyes Rocalloses) i corrents d'aire calent (procedentes del golf de Mèxic) formant així una supercèl·lula que forma un tornado. El tornado sorgeix a partir de la base d'un núvol tipus espiral cumulonimbe i s'estén fins a baix en forma de màniga o embut, i no provoca danys fins que toca terra. La part inferior i més agressiva del tornado se sol denominar vòrtex.
En aquests remolins els solen acompanyar precipitacions violentes de pluja o calamarsa, llampecs, llamps i la foscor pròpia dels núvols que els sustenten.
lunes, 17 de noviembre de 2014
Ha arribat el fred... ja era hora!
Característiques del fred siberià
En primer lloc hem de pensar que prové de l’àrea de Sibèria, amb unes característiques inicials de molt de fred i molt sec, avança cap a l’interior d’Europa i després arriba a Catalunya. Durant aquest viatge, les condicions inicials varien lleugerament, però manté prou trets d’origen com per denominar-la siberiana
 |
| font de la imatge |
Com arriba fins a Catalunya
L’atmosfera funciona com una immensa màquina. En el mapa isobàric de dijous al migdia el podríem simplificar a dues rodes dentades, que es toquen entre elles. Una primera roda la tenim al Mediterrani, amb una àrea de pertorbacions, amb gir dels vents antihorari. L’altra roda la tenim situada a Finlàndia i nord de Rússia, amb un anticicló molt potent, amb gir dels vents horaris.
Aquestes dues rodes comencen a girar i creen un passadís de vents que arrosseguen l’aire des dels Urals, a l’interior de Rússia, fins a la península Ibèrica.
 |
| font de la imatge |
Suscribirse a:
Entradas (Atom)